Contemplació del Dimecres Sant: presentació, anàlisi lingüística i edició

Abstract

L'objectiu del present treball és difondre i caracteritzar un breu text anònim català que participa del corrent espiritual contemplatiu i devot que imperava als territoris catalans al llarg del segle XV: el relat conegut com “Contemplació o Comiat del Dimecres Sant”, que, aplegat amb altres relats de tarannà contemplatiu, havia estat atribuït al bisbe de Jaén. Considerem el relat de notable interés des de nombrosos punts de vista. En primer lloc, i des d'una perspectiva històrica i cultural, constitueix una mostra de la gran difusió dels textos contemplatius i de l'ús que se'n feia, ja que són nombrosos els testimonis que s'han conservat fins a l'actualitat. Des del punt de vista literari podem analitzar tant les característiques específiques del text –com ara la forma i l'estructura dialogada que presenta–, com els punts de contacte que estableix amb altres textos de la tradició posterior. I, des d'un punt de vista lingüístic, presenta particularitats que amplien la informació que tenim fins ara sobre la història de la llengua des de diverses perspectives: la situació de la llengua a principis del segle XV, en un document de caire religiós, en un registre de poca formalitat, ja que sembla més preocupat pel contingut que per la forma, i que barreja trets dialectològics que actualment adscrivim tant a la branca oriental com a l’occidental. A continuació, caracteritzarem breument aquests aspectes, i editarem el text a partir d'un dels testimonis que el conserven, ja que considerem primordial la fixació i difusió del relat per a facilitar-ne posteriors anàlisis.