Els dietaris de Josep Vallverdú, de la lluita al desencís

Abstract

Maria Pujol-Valls prova d’escatir, en aquest article, les raons personals i col·lectives de les frustracions expressades en Hora nona. Llibre de capvespres (2005) i Quasi nou llunes (2007), de Josep Vallverdú, a partir d’una constatació: que la realitat política i cultural dels actuals Països Catalans resulta deficient i decebedora per als intel·lectuals de la generació de Vallverdú, protagonistes de la represa literària posterior a la Guerra Civil i el franquisme.

In the present paper, Maria Pujol-Valls aims to ascertain the personal and collective causes of the frustration expressed in Hora nona. Llibre de capvespres (2005) and Quasi nou llunes (2007), by Josep Vallverdú. Her initial point is the statement that the political and cultural reality in the current Catalan Countries is deficient and disappointing for the intellectuals of Vallverdú’s generation, leaders of the literary restart after the Spanish Civil War and the Franquism.