La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d’Occitània
Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem:
http://hdl.handle.net/10045/107409
Título: | La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d’Occitània |
---|---|
Título alternativo: | The Song of the Crusade against the Albigensians (1st quarter of the 13th century) and the Treaty of Meaux-Paris (1228). Literary mimesis and legal certainty of the dispossession of Occitania |
Autor/es: | Martines, Vicent |
Grupo/s de investigación o GITE: | Traducció de Clàssics Valencians a Llengües Europees. Estudis Literaris, Lingüístics i Traductològics Comparats |
Centro, Departamento o Servicio: | Universidad de Alicante. Departamento de Filología Catalana |
Palabras clave: | Cançó de la Croada contra els albigesos | Tractat de Meaux-París (1229) | Batalla de Muret | Pere el Católico | Alfons de Poitiers | Lluís IX de França | Ramon VII de Tolosa | Historiografia medieval | Song of the Crusade againts the Catars | Treaty of Meaux-Paris (1229) | Battle of Muret | King Peter The Catholic of Aragon | Alphons de Poitiers | King Louis IX of France | Raymund VII of Toulouse | Medieval Historiography |
Área/s de conocimiento: | Filología Catalana |
Fecha de publicación: | 12-jun-2020 |
Editor: | Universitat de València. Departament de Filologia Catalana |
Cita bibliográfica: | Scripta. Revista Internacional de Literatura i Cultura Medieval i Moderna. 2020, 15: 16-37. doi:10.7203/SCRIPTA.15.17552 |
Resumen: | En aquest article analitzem els mecanismes de la construcció del relat (oficial), des de diversos punts de vista, de la Croada contra els albigesos i l’expoli d’Occitània per França en el transcurs d’aqueixa cruel campanya militar (1r terç del segle XIII). Analitzarem dues fonts textuals que són testimonis d’excepció dels fets i de la construcció i la narració d’aqueix relat, a través de la mimesi historiogràfica en un cas, la Cançó de la Croada contra els albigesos, i, en l’altre, del formalisme d’un text jurídic (document històric, pròpiament dit) del més alt rang, el Tractat de Meux-París (1229), signat pels màxims representants de les dues contraparts. I també analitzarem qui es beneficia (i per què), en primera instància, dels efectes del Tractat. | In this article I analyze the technic behind the construction of the (official) story, from different points of view of the Crusade against the Catars and the dispossession of Occitania by the French Crown during the course of that cruel military campaign (1st third of the 13th century). I analyze two textual sources that are added value witness of the facts in order to make and to tell that story, through the historiographic mimesis in one case, the Song of the Crusade againts the Catars, and, in the other, the formalism of a legal text (historical document, proper) of the highest rank, the Treaty of Meux-Paris (1229), signed by the highest representatives of the two parties. And Il also analyze who benefits (and why), in the first instance, from the effects of the Treaty. |
Patrocinador/es: | Aquest estudi s’ha dut a terme en l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA [ISIC-IVITRA] (Programa per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel∙lència de la Generalitat Valenciana, Ref. ISIC/012/042), i en el marc dels projectes, xarxes i grups de recerca següents: «Variación y cambio lingüístico en catalán. Una aproximación diacrónica según la Lingüística de Corpus» (MICINUN, Ref. PGC2018-099399-B-100371); (IEC, Ref. PRO2018-S04-MARTINES); del Grup d’Investigació VIGROB-125 de la UA; la Xarxa de recerca en innovació en docència universitària «Lingüística de Corpus i Mediterrània intercultural: investigació educativa per a l’aplicació de la Lingüística de Corpu§s en entorns multilingües diacrònics. Aplicacions del Metacorpus CIMTAC» (Institut de Ciències de l’Educació de la UA, Ref. 4581-2018); i el Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant, Ref. GITE-09009-UA]). |
URI: | http://hdl.handle.net/10045/107409 |
ISSN: | 2340-4841 |
DOI: | 10.7203/SCRIPTA.15.17552 |
Idioma: | cat |
Tipo: | info:eu-repo/semantics/article |
Derechos: | Llicència Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 |
Revisión científica: | si |
Versión del editor: | https://doi.org/10.7203/SCRIPTA.15.17552 |
Aparece en las colecciones: | INV - TRACLAVAL - Articles de Revistes |
Archivos en este ítem:
Archivo | Descripción | Tamaño | Formato | |
---|---|---|---|---|
Martines_2020_Scripta.pdf | 1,52 MB | Adobe PDF | Abrir Vista previa | |
Este ítem está licenciado bajo Licencia Creative Commons