Semantic change and intersubjectification: The origin of reprise evidential conditional in Old Catalan

Abstract

The reprise evidential conditional (REC) is nowadays not very usual in Catalan: it is restricted to journalistic language and to some very formal genres (such as academic or legal language), it is not present in spontaneous discourse. On the one hand, it has been described among the rather new modality values of the conditional. On the other, the normative tradition tended to reject it for being a gallicism, or to describe it as an unsuitable neologism. Thanks to the extraction from text corpora, we surprisingly find this REC in Catalan from the beginning of the fourteenth century to the contemporary age, with semantic and pragmatic nuances and different evidence of grammaticalization. Due to the current interest in evidentiality, the REC has been widely studied in French, Italian and Portuguese, focusing mainly on its contemporary uses and not so intensively on the diachronic process that could explain the origin of this value. In line with this research, that we initiated studying the epistemic and evidential future in Catalan, our aim is to describe: a) the pragmatic context that could have been the initial point of the REC in the thirteenth century, before we find indisputable attestations of this use; b) the path of semantic change followed by the conditional from a ‘future in the past’ tense to the acquisition of epistemic and evidential values; and c) the role played by invited inferences, subjectification and intersubjectification in this change.

El condicional evidencial de report (CER) no és gaire habitual en català: està restringit al llenguatge periodístic i a alguns registres molt formals (com el llenguatge acadèmic o el legal) i no es trova en el discurs espontani. D’una banda, s’ha descrit entre els nous valors modals del condicional. De l’altra, la normativa l’ha rebutjat com a gal·licisme o com neologisme inapropiat. Mitjançant l’anàlisi de corpus textuals, hem documentat el CER en català des dels inicis del segle xiv a l’actualitat, amb matisos semàntics i pragmàtics i diferents graus de gramaticalització. A causa de l’actual interès en l’evidencialitat, el CER s’ha estudiat a fons en francès, italià i portuguès, però centrant-se principalment en els seus usos contemporanis i no de manera tan detallada en el procés diacrònic que ens podria explicar aquests usos. Seguint aquesta línia de recerca, que van començar amb l’estudi del futur epistèmic i evidencial en català, tenim per objectiu descriure: a) el context pragmàtic que hauria estat el punt de partida del CER en el segle XIII, abans de trobar documentat aquest ús; b) el procés de canvi semàntic seguit pel condicional des d’un ‘futur del passat’ a l’adquisició de valors epistèmics i evidencials i c) el paper que tenen les inferències, la subjectificació i la intersubjectificació en aquest procés de canvi.