Factors that Influence Academic Performance in Physical Education

Abstract

The objective of this study was to determine the predictive function that different variables (physical self-concept, task orientation, engaging in extracurricular physical activity and reasons for engaging in this type of activity) have on academic performance in the physical education class. The participants were 568 primary and compulsory secondary students between the ages of 11 and 16 from eight public primary schools, one public secondary school and two primary and secondary schools in the Region of Valencia who responded to the Physical Activity Questionnaire for Adolescents, the Task and Ego Orientation in Sport Questionnaire, the Physical Self-concept Questionnaire and the Motives for Physical Activity Measure-Revised (MPAM-R) in Spanish. Descriptive, correlational and multiple linear regression analyses were performed and an explanatory predictive model of academic performance in the physical education class was proposed, based on the results. The results of the path analysis indicated that the proposed model showed adequate goodness of fit indices. Thus, the reasons for practicing physical activity and goal orientation towards the task determine the physical activity index and the general physical self-concept, which, in turn, affect academic performance in physical education.

El objetivo del estudio fue determinar la función predictiva que las variables autoconcepto físico, orientación a la tarea, práctica de actividad física extraescolar y motivos para la práctica del citado tipo de actividad ejercían sobre el rendimiento académico en la materia de educación física y la intensidad con la que estas predicciones ocurrían. Participaron 568 estudiantes de edades comprendidas entre 9 y 18 años, de ocho escuelas públicas de primaria, un instituto público y dos centros concertados de primaria y secundaria de la Comunidad Valenciana que respondieron al Cuestionario de actividad física para adolescentes, al Cuestionario de orientación al ego y a la tarea en el deporte, Cuestionario de autoconcepto físico y la Escala de medida de los motivos de actividad física-revisada en castellano. Se realizaron análisis descriptivos, correlacionales y de regresión lineal múltiple a partir de cuyos resultados se planteó un modelo predictivo explicativo del rendimiento académico en la asignatura de educación física. Los resultados del análisis de vías indicaron que el modelo propuesto presentó adecuados índices de bondad de ajuste. De este modo, en este estudio, entre los motivos para practicar actividad física, destacaron, por un lado, el disfrute y, por otro, el fitness como determinantes del autoconcepto físico general mientras que por otro lado, es el motivo de sentirse competente en primer lugar y el disfrute en segundo lugar los que tienen influencia en la práctica de actividad física extraescolar. La práctica de actividad física extraescolar predice el autoconcepto físico general y este último predice el rendimiento en educación física.

L’objectiu de l’estudi va ser determinar la funció predictiva que les variables autoconcepte físic, orientació a la tasca, pràctica d’activitat física extraescolar i motius per a la pràctica del citat tipus d’activitat, exercien sobre el rendiment acadèmic en la matèria d’educació física i la intensitat amb la qual aquestes prediccions ocorrien. Van participar 568 estudiants d’edats compreses entre 9 i 18 anys, de vuit escoles públiques de primària, un institut públic i dos centres concertats de primària i secundària de la Comunitat Valenciana que van respondre al Qüestionari d’activitat física per a adolescents, al Qüestionari d’orientació a l’ego i a la tasca en l’esport, Qüestionari d’autoconcepte físic i l’Escala de mesura dels motius d’activitat física-revisada en castellà. Es van realitzar anàlisis descriptives, correlacionals i de regressió lineal múltiple a partir dels resultats de la qual es va plantejar un model predictiu explicatiu del rendiment acadèmic en l’assignatura d’educació física. Els resultats de l’anàlisi de vies van indicar que el model proposat va presentar adequats índexs de bondat d’ajust. D’aquesta manera, en aquest estudi, entre els motius per a practicar activitat física, van destacar, d’una banda, el gaudi i, per un altre, el fitnes com a determinants de l’autoconcepte físic general mentre que d’altra banda, és el motiu de sentir-se competent en primer lloc i el gaudi en segon lloc els que tenen influència en la pràctica d’activitat física extraescolar. La pràctica d’activitat física extraescolar prediu l’autoconcepte físic general i aquest últim prediu el rendiment en educació física.