Entre la llunyania i la intimitat: l’enunciació de l’espai urbà en Vicent Andrés Estellés

Abstract

L’article analitza el tractament i la presència de la ciutat en les obres de Vicent Andrés Estellés en funció de l’acostament o la llunyania que el jo poètic hi estableix. Les obres estudiades no remeten a cap període de producció concret, sinó que es troben disseminades al llarg de tota la trajectòria del poeta a causa de la presència constant que l’espai hi té. Ens centrarem, doncs, a estudiar les dues maneres que el poeta té de representar la ciutat: la que la configura com una alteritat observada pel jo poètic i la que la practica des de la proximitat. Tot fent referència als diferents indrets significatius que configuren la identitat del jo poètic.

This paper analyses how Vicent Andrés Estellés treats the city in his poems according to the degree of proximity between the poet and the reality on the ground. The works studied remit to any period of concrete production, but that they are disseminated along all the path of the poet because of the constant presence that the space has. We will focus on explaining the two ways that the poet has to represent the city: on the one hand when this is presented like an otherness observed by the poet and, on the other hand, when the poet lives it since the vicinity. With the aim to do reference to the different places significant that configure the identity of the poet.