L’empremta de la narrativa de Caterina Albert en els primers relats de Mercè Rodoreda

Abstract

A banda de conéixer les obres de ficció de Víctor Català, Rodoreda usà, a través de les seues primeres novel·les, algunes de les imatges que l’autora de l’Escala creà en els seus drames rurals. Així, encara que la distància estètica és considerable, és fàcil localitzar elements simbòlics de Solitud en un dels primers textos de Rodoreda, Del que hom no pot fugir (1934); dues narracions on dues dones es consideren víctimes de l’entorn que els oprimeix, tot i que amb diferències considerables. L'article demostra com les protagonistes de Rodoreda es mostren ben lluny de l'afany de superació de Mila, la protagonista de Solitud. Així, ni la protagonista de Sóc una dona honrada? (1932), ni la jove de Del que hom no pot fugir (1934) trenquen amb l’opressió del medi extern. L'estudi nega la influència del sentit regeneracionista del text de referència de Caterina Albert; Solitud és una obra d’interés per l’autora de Barcelona, però en cap moment es tracta d’una mímesi completa en el plantejament de les seues històries.