Violència i repressió política en Entre dos silencis (1958), d’Aurora Bertrana

Abstract

Aurora Bertrana (1892-1974) va triomfar en el panorama literari del seu temps per la publicació de Paradisos Oceànics (1930) i Peikea, princesa caníbal (1934), derivats d’una estada de tres anys a Tahití. Un viatge al Marroc, amb la intenció d’estudiar-hi la vida material i espiritual de la dona musulmana, i l’aparició d’El Marroc, sensual i fanàtic (1935) refermaven la seva fama de dona intrèpida i viatgera i el seu gust per l’exòtic. La Guerra Civil espanyola, de la mateixa manera que per a tants d’altres intel·lectuals, frenava la producció literària de l’autora que partí a l’exili l’any 1938. Ginebra fou la capital europea que l’acollí i on, amb penes i treballs, aconseguí fer amics i interessar-se novament, quan la precària situació econòmica que patia li ho permetia, per l’escriptura.