Cinema i literatura en la narrativa de Mercè Rodoreda: una interrelació fructífera

Abstract

Mercè Rodoreda, una de les narradores més destacades de les lletres europees del segle XX, se sent atreta pel cinema, com també ho havia estat pel teatre, tant des de les participacions escadusseres vinculades a l’àmbit familiar com al procés de creació d’obres pròpies. L’exili i la realitat de viure en dues grans ciutats del continent com París o Ginebra, a més dels anys viscuts a Barcelona, va permetre, tot i les diverses penúries econòmiques i personals de la seua existència, el desenvolupament d’una de les seues grans passions, la contemplació de les novetats cinematogràfiques de la seua època, tot sentint-se atreta per la interrelació —bé conscient o de manera fortuïta— de la seua obra amb les pel·lícules que coneixia.