La representació de la dona urbana en dues narradores de la fi de segle: Isabel-Clara Simó i M. Mercè Roca

Abstract

En aquest capítol hem analitzat quines són les representacions de la dona urbana en la narrativa catalana de finals del segle XX. El nostre interés se centra en la concreció que els personatges femenins poden obtenir en un marc urbà no definit, a partir de les relacions personals, socials i culturals que defineixen la crisi personal amb què s’hi desenvolupen. Gran part dels textos narratius d’autores catalanes de les de les últimes dècades han centrat el seu tema en l’anàlisi d’aquest tipus de variació d’identitats femenines enmig de marcs urbans que faciliten el grau de transformació personal. Els personatges femenins de les autores de les últimes dècades evidencien, com un reflex de la societat de fi de segle, les crisis personals motivades en bona mesura per l’evolució de la vida en les ciutats. Així, hem centrat l’anàlisi en els relats de dues autores que, seguint les tècniques del psicologisme, han reflectit d’una manera més directa les crisis personals de les dones. D'aquesta manera, hem revisat el dinamisme personal de les protagonistes més representatives de la narrativa breu de M. Mercè Roca i d’Isabel-Clara Simó.