Memòria dels llocs: la reconstrucció d’un moment excepcional

Abstract

L’article se centra en la memòria dels llocs, en el seu protagonisme en els records dels entrevistats i el seu caràcter essencial en la construcció de la memòria col·lectiva. Per a això recorre a dos llocs emblemàtics de la memòria del segle XX –Auschwitz i Nuremberg–, com a exemples de la instrumentalització dels relats i de la visió polièdrica del record dels protagonistes. Finalment, adverteix que el testimoniatge popular de la Transició democràtica pot patir la mateixa deterioració patida en el cas de la guerra civil i planteja un cas del paper destacat dels llocs en la memòria d’aquell període històric.

El artículo se centra en la memoria de los lugares, en su protagonismo en los recuerdos de los entrevistados y su carácter esencial en la construcción de la memoria colectiva. Para ello recurre a dos lugares emblemáticos de la memoria del siglo XX –Auschwitz y Nuremberg–, como ejemplos de la instrumentalización de los relatos y de la visión poliédrica del recuerdo de los protagonistas. Finalmente, advierte de que el testimonio popular de la Transición democrática puede padecer el mismo deterioro sufrido en el caso de la guerra civil y plantea un caso del papel destacado de los lugares en la memoria de aquel periodo histórico.

The article focuses on the memory of places, their protagonism in the memories of the interviewees and their essential character in the construction of the collective memory. To this end, it uses two emblematic places of 20th century memory –Auschwitz and Nuremberg– as examples of the instrumentalisation of the stories and the polyhedral vision of the memory of the protagonists. Finally, he warns that the popular testimony of the democratic transition may suffer the same deterioration as that suffered in the case of the civil war and makes a case for the prominent role of places in the memory of that historical period.