D’ocells, peixos i anells: el tema de Kàmar Azzaman a Pierres de Provença

Abstract

La novel·la francesa Pierres de Provença és una excel·lent mostra d’un relat que conjumina distints gèneres que s’hibriden en una història que, partint d’una marc inicial cavalleresc i sentimental, evoluciona vers una composició de caire bizantí amb un notable regust religiós. La presència de dos temes específics en aquest text, com ara el tema de Kàmar Azzaman i el de l’anell de Polícrates, li confereixen una personalitat diferenciada dintre del corpus de la narrativa cavalleresca breu. El primer tema deriva del text àrab de Les mil i una nits i és el nom amb què es coneix el motiu de la separació dels enamorats provocada per la irrupció en escena d’un ocell rapinyaire que s’empara d’una joia; el tema de Polícrates enllaça aquesta novel·la amb la tradició grega clàssica, des del text d’Heròdot que ens narra la sorprenent recuperació dins el ventre d’un peix d’un anell perdut al mar.

The French novel Pierres de Provença is an excellent example of a story that combines different genres that blend in a story that, based on an initial chivalrous and sentimental frame, evolves towards a Byzantine-style composition with a remarkable religious reverberation. The presence of two specific topics in this text, such as the subject of Kamar Azzaman and that of the ring of Policrates, confer a distinct personality within the corpus of the short chivalry narrative. The first issue is derived from the Arabic text of The Thousand and One Nights and it is the name by which is known the motif of the separation of lovers caused by the emergence of a raptor’s bird on the scene; the subject of Policrates links this novel to the classical Greek tradition, from the text of Herodotus that tells us the surprising recovery in the belly of a fish of a ring lost to the sea.