El cançoner G2 d’Ausiàs March i l’edició de Baltasar de Romaní

Abstract

Aquest treball analitza la relació entre el cançoner G2 d’Ausiàs March i l’edició de 1539, que ja va defensar Pagès, però que no es veu reflectida en l’stemma codicum d’Archer. A partir de l’estudi en paral·lel, per una banda, de les dades sobre el procés de formació de G i, d’una altra, de les llacunes i variants exclusives d’aquests dos cançoners, s’hi determina l’àrea d’influència de la tradició textual de l’imprés a en G, localitzada en la darrera secció del manuscrit. Així mateix, s’hi justifica el grau de manipulació de l’original per part de Baltasar de Romaní, al servei del seu text castellà en bona part dels casos. Aquestes variants de traductor arriben sovint a la tradició posterior, especialment als cançoners manuscrits G2DE, i als impresos bcde. Finalment, s’hi defensa que l’antígraf de G2 no devia ser directament l’edició a, sinó un manuscrit, probablement el seu original d’impremta.

This paper analyses the relationship between the G2 anthology by Ausiàs March and the 1539 edition, defended by Pagès but not mentioned in Archer’s stemma codicum. From a parallel study, on the one hand, of the data on the process of creation of G and, on the other, of the omissions and variants exclusive to these two anthologies, it is possible to assess the extent of the influence of the textual tradition in sheet a on G in the last section of the manuscript. Moreover, it also provides justification for the degree of manipulation of the original by Baltasar de Romaní, in many cases for the purpose of producing a proper Castilian version. These translation variants are often handed down, especially in the case of the G2 and DE anthologies and sheets bcde. Finally, we argue that the G2 manuscript can’t have been straight from edition a, but was probably a manuscript produced during the course of printing.