Les relacions entre el Tirant lo Blanc i l'Amadís de Gaula: primeres notes per a un estat de la qüestió

Abstract

Es posen al dia els estudis que comparen d’una o altra manera les dues obres cavalleresques peninsulars Amadís de Gaula i Tirant lo Blanc. Així, el balanç que s'obté és que els aspectes que han estat estudiats per la crítica són més aviat antics i generalistes i, tot i que alguns treballs han incidit en aspectes més sectorials, no ho han fet amb el grau d’aprofundiment desitjable. Concretament, entre les aproximacions de caire general es troben la de María Rosa Lida que emmarca l’Amadís i el Tirant dins del conjunt de l’herència artúrica peninsular; i el treball de Várvaro, que explica certes “singularitats” del Tirant, que el separen de la narrativa cavalleresca més convencional, a la llum de certes dependències d’una determinada tradició novel·lística francesa del segle XV. Al seu torn, entre els treballs que s’han centrat en aspectes més concrets, destaca el de Pastor Cuevas, a propòsit de la ficcionalització de la figura de l’ermità, i els estudis de Hatzfeldt i Beysterveldt que se centren en la influència de l’amor cortés sobre l’amor cavalleresc, així com en la decadència d’aquests en les dues novel·les objecte d’estudi. Per una altra banda, també es ressalta altres qüestions interessants i poc tractades, com les que ha estudiat Rafael Beltran sobre diversos punts de les relacions amoroses dels protagonistes i la incidència de secundaris; mentre que Cacho Blecua posa en relació diversos tòpics cavallerescos que apareixen tant en el Tirant com en l’Amadís i la seua continuació. En darrer lloc, es destaca un parell d’estudis d’Avalle-Arce, on es fan paleses les relacions i les influències que hi ha entre les dues obres, que, tot i que apunta ser un bon començament de treball comparatiu, no ha estat continuat i ha quedat com una mera i breu aproximació inacabada. En definitiva, es fa un primer estat de la qüestió sobre els treballs que han mirat d’acarar l’Amadís i el Tirant, gràcies a l’anàlisi dels quals els caracteritza segons s’han aproximat a una comparació més aviat generalista, aquells altres que han incidit en aspectes més concrets i poc tractats, i els que només esdevenen alguna aproximació.