Del nacionalcatolicisme al “valencianocorrectisme”. Breu anàlisi de la dimensió política de la festa de moros i cristians

Abstract

La festa, com a fet social total, presenta diverses dimensions d'anàlisi. D'entre totes, la política resulta especialment interessant per esbrinar de quin mode pobles i governants han emprat la festa com mecanisme d’adoctrinament polític i recurs per a la construcció nacional. La festa de moros i cristians, les primeres referències documentals exactes de la qual situen el seu origen al segle XIV, n’és un bon exemple. Durant l’edat mitjana va funcionar com a forma d’expressió del poder reial, i durant la moderna i contemporània, des del regnat de Felip II de Castella fins el franquisme, com instrument d’expansió de l’ideari nacionalcatòlic, amb els episodis històrics de la batalla de Lepant i la mal anomenada reconquesta com a eixos narratius centrals. Un missatge que, des del segle XIX, s’articula a partir de l’acte de l'ambaixada, instrument narratiu amb un discurs que, actualment en el cas valencià, navega entre l’exaltació patriòtica d'Espanya o l'atac al musulmà (textos del segle XIX) i l’evocació de la conquesta del Regne de València per part del rei Jaume I en tant que model de política pactista i exemple de diàleg intercultural (textos de l'últim terç del segle XX).

Festivities, as total social facts, present various layers of analysis. Amongst these, the way in which people and government have used such events as a mechanism for political indoctrination and nation-building. A case in point is the Moors and Christians festival, the first documental references of which date from the 16th century. In the middle ages this pageantry represented regal authority, whereas during the early and late modern eras (from the reign of Phillip II of Castile through the Franco regime), they ushered an expansion of National-Catholicism's ideals, using the Battle of Lepanto and various historical events of the misnamed reconquista as central narratives. As of the 18th century the message is expressed through the embassy, a narrative tool which, presently in the Valencian case, traverses between a patriotic exaltation of Spain and different forms of anti-Muslim discourses (19th century texts), through the re-enactment of the conquest of the Kingdom of Valencia by King James I “the Conqueror” within the model of compromise politics and intercultural dialogue (texts from the last third of the 20th century).