La cançó tradicional infantil: el fenomen Dani Miquel, alguns precedents i coetanis

Abstract

La música infantil ha estat considerada sovint com un gènere de segona categoria. Tanmateix, diversos exemples basats en la nostra tradició musical ens demostren els beneficis de les cançons en la formació dels infants. Aquest article fa balanç de la música en valencià com a eina educadora des dels anys de la Transició fins a l’actualitat. Fenòmens musicals com Dani Miquel i altres grups arrepleguen el testimoni d’aquesta tasca iniciada dècades arrere per referents com Paco Muñoz, Al Tall o Carraixet. Així mateix, el treball a l’escola a través de la música col·labora amb aquesta funció didàctica i educadora, tal com demostren alguns projectes. I tot, amb el ritme i l’alegria necessaris per a la transmissió d’uns valors que contribueixen a la formació de persones responsables i tolerants: créixer amb igualtat i respecte siga quina siga la nostra condició.

Children’s songs have been considered, in many cases, as a second category genre. Several examples based on our musical tradition show the benefits of songs in the academic training of children. A review of the Valencian music as an educational tool has been made since the Spanish Transition to the present. Musical phenomena, such as Dani Miquel and other groups, take the helm of this task started some time ago by references such as Paco Muñoz, Al Tall or Carraixet. In addition, working at school using music cooperates with this didactic and educative function, as shown by some projects. And all, adding the necessary rhythm and joy to help transmit personal values which contribute to the growth of responsible and tolerant people: being raised in equality and respect in any given condition.