La complejidad y la incertidumbre en la globalización y sus efectos sobre la representación y la participación política

Abstract

El artículo parte de la hipótesis de que un factor esencial en la construcción de la modernidad y una idea subyacente al proyecto democrático –paralelo a las ideas acerca del progreso– fue la construcción de ideologías que ambicionaban reducir la diversidad preexistente, en un sentido político y social, aunque este proceso no estuviera exento de contradicciones. Ello tuvo su reflejo más ajustado en la tensión existente entre los mecanismos de representación y los de participación. En cierto sentido, esta fase culminó con el Estado social, en las condiciones de la guerra fría. Culminada ésta y con aquél en crisis, la etapa de la globalización, apenas comprendida en sus efectos políticos en los estados democráticos, se caracteriza por la difusión de una complejidad social, identitaria y económica hasta ahora desconocida, que disuelve las certezas previas, sustituyéndolas, en medio de un crecimiento exponencial de la incertidumbre, por un equilibrio inestable entre la euforia y el miedo, como experiencias sociales más difundidas. Preservar ese equilibrio está obligando a la puesta en práctica de mecanismos neoautoritarios, con el consiguiente declive de algunos valores del Estado social y democrático de derecho. Uno de los efectos de esto es el de la debilidad de la antigua dialéctica representación/participación, lo que está afectando negativamente, por ejemplo, al prestigio de los partidos. En este horizonte parece que puede abrirse una etapa para nuevas formas de participación y dinamización de los movimientos sociales, siempre y cuando cumplan con algunas premisas normativas y pragmáticas que se tratan de explicar.

L’article parteix de la hipòtesi que un factor essencial en la construcció de la modernitat i una idea subjacent en el projecte democràtic —paral·lel a les idees sobre el progrés— va ser la construcció d’ideologies que tenien l’ambició de reduir la diversitat preexistent, en un sentit polític i social, tot i que aquest procés no estava exempt de contradiccions. Això va tenir el seu reflex més ajustat en la tensió existent entre els mecanismes de representació i els de participació. En un cert sentit, aquesta fase va culminar amb l’Estat social, en les condicions de la guerra freda. Culminada aquesta i amb l’Estat en crisi, l’etapa de la globalització —de la qual els estats democràtics amb prou feines en comprenen els efectes polítics— es caracteritza per la difusió d’una complexitat social, identitària i econòmica fins ara desconeguda, que dissol les certeses prèvies i les substitueix, enmig d’un creixement exponencial de la incertesa, per un equilibri inestable entre l’eufòria i la por, com a experiències socials més difoses. Preservar aquest equilibri està obligant a posar en pràctica mecanismes neoautoritaris, amb el consegüent declivi d’alguns valors de l’Estat social i democràtic de dret. Un dels efectes d’això és el de la debilitat de l’antiga dialèctica representació/participació, la qual cosa està afectant negativament, per exemple, el prestigi dels partits. En aquest horitzó sembla que es pot obrir una etapa per a noves formes de participació i dinamització dels moviments socials, sempre que compleixin algunes premisses normatives i pragmàtiques que es tracta d’explicar.

The point of departure for this article is the hypothesis that an essential factor in the construction of modernity and an idea underlying the framework of democratic development, parallel to ideas on progress, was the construction of ideologies whose ambition it was to reduce preexisting diversity, in a political and social sense, although this process was not free from contradiction. The most patent reflection of this was in the tension between mechanisms of representation and participation. In a certain sense, this phase culminated in the social State, in the conditions of the Cold War. With the culmination of the latter and the crisis of the former, the stage of globalization, barely understood in terms of its political effects on democracies, was characterized by the dissemination of a level of economic, identity-based, and social complexity hitherto unknown. Such complexity broke down previously held certainties and, in the midst of an exponential growth of uncertainty, replaced them with an unstable balance between euphoria and fear, as the social experiences having the greatest dissemination. The preservation of that balance is making it necessary to implement neoauthoritarian mechanisms, with the consequent decline in some values of the social State, of the democratic State that abides by the rule of law. One of the effects of this is the weakness of the old participation/representation dialectic, which is having negative effects, for example, on the prestige of political parties. From this perspective, it seems that a period of new forms of participation and dynamization of social movements may open, as long as there is compliance with some pragmatic, standards-related premises that this article attempts to explain.