Les formes de la memòria en l’obra autobiogràfica de Josep Piera: entre El cingle verd i la Puta postguerra

Abstract

L’obra narrativa de Josep Piera es basteix sobre la recreació de la memòria personal. La publicació del dietari El cingle verd (1982) suposa un punt d’inflexió en la trajectòria del poeta valencià i representa l’inici d’una nova etapa creativa on el record i l’experiència autobiogràfica esdevenen l’essència del seu univers literari. El propòsit del nostre article és posar de relleu l’absoluta llibertat amb què vehicula la matèria dels seus records i analitzar de quina manera discorre dins dels diferents gèneres de l’escriptura autobiogràfica: des de l’escriptura del present que podem reconéixer tant en el dietari com en El temps feliç (2001) fins arribar a la narració retrospectiva de les memòries en Puta postguerra (2007); episodis d’una autobiografia parcial i fragmentària que reconstrueixen el temps mític de la infantesa i l’efervescent joventut de l’escriptor.

La obra narrativa de Josep Piera se construye sobre la recreación de la memoria personal. La publicación del dietario El risco verde (1982) supone un punto de inflexión en la trayectoria del poeta valenciano y representa el inicio de una nueva etapa creativa donde el recuerdo y la experiencia autobiográfica acontecen la esencia de su universo literario. El propósito de nuestro artículo es poner de relevo la absoluta libertad con que vehicula la materia de sus recuerdos y analizar de qué manera discurre dentro de los diferentes géneros de la escritura autobiográfica: desde la escritura del presente que podemos reconocer tanto en el dietario como en El tiempo feliz (2001) hasta llegar a la narración retrospectiva de las memorias en Puta posguerra (2007); episodios de una autobiografía parcial y fragmentaria que reconstruyen el tiempo mítico de la niñez y la efervescente juventud del escritor.

Josep Piera’s fiction is built on the recreation of his own memory. The publication of the diary El cingle verd (1982) represents a turning point in the history of the Valencian poet and the beginning of a new era where creative autobiographical memory and experience become the essence of his literary world. The purpose of our paper is to highlight the absolute freedom with which conveys the material of his memories, and analyze how it shows in the different autobiographical genres: from the writing of the present that we recognize both in the diary and in El temps feliç (2001) to the retrospective narration of memories in Puta postguerra (2007); episodes of a partial and fragmentary autobiography that reconstruct the myth of childhood and the efervescent youth of the writer.