Els pseudomossarabismes
Por favor, use este identificador para citar o enlazar este ítem:
http://hdl.handle.net/10045/129827
Título: | Els pseudomossarabismes |
---|---|
Autor/es: | Veny, Joan | Martines, Josep |
Grupo/s de investigación o GITE: | Traducció de Clàssics Valencians a Llengües Europees. Estudis Literaris, Lingüístics i Traductològics Comparats |
Centro, Departamento o Servicio: | Universidad de Alicante. Departamento de Filología Catalana |
Palabras clave: | Mossàrab o romandalusí | Història del lèxic | Etimologia | Ictionímia | Semàntica diacrònica | Contacte de llengües (català, aragonès, occità, italià) | Lingüística romànica |
Fecha de publicación: | 2011 |
Editor: | Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana | Publicacions de l’Abadia de Montserrat |
Cita bibliográfica: | Caplletra. 2011, 51: 183-238 |
Resumen: | L’origen de l’ictiònim català «alatxa» i els seus congèneres romànics s’ha atribuït al tractament mossàrab de «ce» del mot llatí «hallece», traspassat a l’àrab. Tanmateix, segons Joan Veny, la distribució geogràfica d’aquest tipus lèxic per les costes de la Mediterrània occidental, on dialectes centromeridionals italoromànics practiquen el canvi «ce» > «tx», convida a replantejar el seu origen geogràfic que seria el litoral de Toscana i Nàpols d’on la isoglossa hauria passat a Ligúria que, per la seva força expansiva, hauria propagat el mot cap a les costes occitanes i d’aquí a les catalanovalencianes fins arribar a Andalusia: seria un exemple més de l’expansió lingüística genovesa que va afectar mots de l’àmbit nàutic i de la pesca. L’estudi de l’origen de «punxar, punxa i punxó» és una mostra de la necessitat de revisar críticament el concepte de romandalusí o mossàrab. Per a Josep Martines, són mots corrents i antics en català i en aragonès, i coneguts en varietats del castellà oriental; no segueixen l’evolució fonètica esperable en aquestes llengües. Per explicar-los, s’havia recorregut a propostes ad hoc o al mossàrab. La documentació i la fonètica històriques i la geografia lingüística mostren que són vocables coneguts i propis de l’occità, fins i tot allà on «kt» llatí evoluciona vers «it» i no vers la palatal africada. Ens trobem, doncs, davant manlleus antics, potser transmesos inicialment com a termes d’ofici des d’Occitània vers el sud. |
URI: | http://hdl.handle.net/10045/129827 |
ISSN: | 0214-8188 | 2386-7159 (Internet) |
Idioma: | cat |
Tipo: | info:eu-repo/semantics/article |
Derechos: | Llicència internacional Creative Commons 4.0 BY-NC-ND |
Revisión científica: | si |
Versión del editor: | https://ojs.uv.es/index.php/caplletra/article/view/4714 |
Aparece en las colecciones: | INV - TRACLAVAL - Articles de Revistes |
Archivos en este ítem:
Archivo | Descripción | Tamaño | Formato | |
---|---|---|---|---|
Veny_Martines_2011_Caplletra.pdf | 495,93 kB | Adobe PDF | Abrir Vista previa | |
Este ítem está licenciado bajo Licencia Creative Commons