La transmissió familiar del valencià

Abstract

El capítol exposa l’avanç dels resultats d’una recerca sobre el procés d’interrupció de la transmissió intergeneracional del valencià al si de la família que ha tingut lloc al País Valencià. Després de passar revista als antecedents del fenomen, que ens fan recular fins al segle XVI, quan la noblesa valenciana abandona l’ús del valencià amb els seus descendents, s’entra en l’inici contemporani del procés, que té lloc a partir del decenni dels anys 30 del segle XIX al si de la burgesia de la ciutat de València. El fenomen s’escampa després entre els sectors benestants de les ciutats mitjanes del País Valencià: a Alacant des de mitjan segle XIX, i a Alcoi, Castelló de la Plana i Elx en el trànsit dels segles XIX i XX. D’ací es difon a la resta del País Valencià, especialment als àmbits semiurbans, dels quals han estat escollits per a l’estudi els de les localitats de Borriana, Sagunt, Burjassot, Alzira, Gandia, Petrer, Elda, Sant Vicent del Raspeig i Guardamar. El procés es repetix, normalment, a cada localitat en els mateixos termes: el fenomen s’introduïx per la classe alta i, d’ací, baixa per la piràmide social fins a cobrir els altres grups socials. Paral·lelament, i amb poques excepcions, en tots els àmbits urbans estudiats es produïx una expansió urbana que va del centre de la població als barris perifèrics. Així mateix, a la major part de les localitats es detecta els darrers anys el fenomen invers: la revernacularització, que consistix en la recuperació del valencià al si de famílies que no n’havien rebut la transmissió dels seus avantpassats.