Genealogies afectives: el naixement de la filla i la mort de la mare en la poesia actual

Abstract

L’objectiu d’aquest article és explorar a través de la teoria afectiva i la crítica de gènere com es projecta el vincle mare-filla-mare i quins afectes es convoquen en un conjunt de poemaris que versen sobre l’impacte d’esdevenir mare, d’un cantó, i el de perdre la figura materna, de l’altre. En concret, analitzem de quina manera les poetes expressen la necessitat de confeccionar una genealogia femenina i quines emocions participen en el seu procés de construcció. A través dels poemaris Ameba (2020), d’Anna Gual, i Felizidad (2020), d’Olga Novo, analitzem les formes de l’amor, la identificació i l’arrelament genealògic present en els poemes que ambdues autores escriuen durant el procés de gestació. I, d’altra banda, pararem atenció al recull La mort de la mare em va fer més lliure (2016), de Mari Luz Esteban, i al poemari I Déu en algun lloc (2017), de Sònia Moll, que versen de maneres diverses sobre l’absència de la mare, la tristesa i el desig de seguir endavant lluny de l’ombra materna.

Drawing on affect theory and gender criticism, this article explores the mother-daughter-mother bond. More specifically, it examines affect in relation to becoming a mother and to losing the mother. On the one hand, through the poems Ameba (2020) by Anna Gual and Felizidad (2020) by Olga Novo, I analyse the construction of love, identification and genealogical roots in the poems that both authors write during the gestation process. On the other hand, I focus on the collection La mort de la mare em va fer més lliure (2016), by Mari Luz Esteban and I Déu en algun lloc (2017), by Sònia Moll, which speak of the absence of the mother, the sadness and the desire to move forward, away from the mother’s shadow.