Espiritualitat i joie de vivre: «Cant espiritual» de Joan Maragall vs. «Cant espiritual» de Josep Palau i Fabre

Abstract

Anàlisi d’alguns aspectes del «Cant espiritual» de Joan Maragall com són el fet d’interrogar-se sobre el sentit de la vida a partir de la bellesa del món i la celebració dels sentits. Contextualització del poema en el Modernisme que estipula la correspondència entre l’esperit de la terra i els seus habitants. Aquestes dues realitats ens porten a dues referències coetànies en marc mediterrani Nikos Kazantzakis i Charles de Foucauld. Finalment, comparem el text de Maragall amb el «Cant espiritual» (1950) de Josep Palau i Fabre, escrit quaranta anys més tard i en un context històric i cultural ben diferent, i tanmateix amb un posat que sembla de diàleg amb l’autor de «La vaca cega».

Analysis of some aspects of “Spiritual Singing” by Joan Maragall, such as the question of the meaning of life from the beauty of the world and the celebration of the senses. Contextualization of the poem in Modernism that stipulates the correspondence between the spirit of the earth and its inhabitants. These two realities lead us to two contemporary references in the Mediterranean framework Nikos Kazantzakis and Charles de Foucauld. Finally, we compare Maragall's text with “Cant espiritual” (1950) by Josep Palau i Fabre, written forty years later and in a very different historical and cultural context. However, with a pose that seems to be in dialogue with the author of “La vaca cega”.