Hagiografia i censura: el cas del Llibre de la vida i miracles de santa Madrona, i dels sants Celdoni i Armenter, de Salvador Pons (1594)

Abstract

Al treball es reflexiona sobre la retirada de la venda, per manament del bisbe de Barcelona Joan Dimes Lloris, d’una obra hagiogràfica: el Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, del dominic Salvador Pons, publicada en 1594. Aquesta interdicció no ha estat gaire atesa, i qui s’hi ha referit ha conclòs que es tractava d’un problema inherent a les veneracions abordades, en considerar que no eren sants reconeguts en l’Església oficial, o a causa de les pràctiques devotes descrites, titllades de populars. Tanmateix, a l’article identifique altres aspectes concrets presents al text que no havien estat notats com a problemàtics, i que eren causa habitual de les prohibicions d’obres devotes, com ara la inclusión de contingut apòcrif, és a dir, procedent de fonts desconegudes, en la construcció dels relats. Aquest particular és rellevant, doncs l’obra s’emmarca en un període de plena efervescència en la reescriptura de la matèria hagiogràfica pròpia, amb la finalitat de provar-ne l’autenticitat dels cultes amb criteris d’autoritat i historicitat.

This paper analyzes the withdrawal from sale, ordered by the Bishop of Barcelona Joan Dimes Lloris, of a hagiographic work, Llibre de la vida y miracles de santa Madrona, cos sant de Barcelona, i dels sants Celdoni i Armenter, cossos sants de Cardona, written by the Dominican Salvador Pons and published in 1594. This prohibition has been scarcely attended, and it has been explained as a problem inherent to the venerations addressed, considering that they were not recognized saints in the official Church, or related to the devout practices described in the text, considered as popular. However, in the article, I identify other specific aspects present in the text that had not been noted as problematic, and that were usual cause of prohibition of devout works, such as the inclusion of apocryphal content, that is, taken from unknown sources, in the construction of the narratives. This particular is relevant, since the book was written in a period of full effervescence in the rewriting of local hagiographic material, in order to prove the authenticity of the cults with criteria of authority and historicity.