Cortés, Carles, Gisbert López, Ivan
La reivindicació de la situació de la dona en la transició a través de la revista Canigó
I Coloquio Internacional Haciendo Historia: Género y Transición Política «Transiciones en Marcha»: Universidad de Alicante, 28 y 29 de mayo de 2014 / Carmen Mañas Viejo, Mar Esquembre Cerdá, Mónica Moreno Seco y Nieves Montesinos Sánchez (Eds.). Alicante: Universidad de Alicante, 2015. ISBN 978-84-9717-348-3, pp. 66-78
URI: http://hdl.handle.net/10045/46113
DOI: 
ISSN: 
ISBN: 978-84-9717-348-3
Abstract: 
Actualment, la figura d’Isabel-Clara Simó esdevé un autèntic referent dins les lletres catalanes contemporànies. Si ens fixem en aquesta etapa més actual com a narradora, l’escriptora segueix un procés inesgotable de creació, destacant especialment per conrear un estil molt marcat, sobretot dins els seus escrits de ficció, on analitza profundament el comportament i les actuacions dels éssers humans davant les adversitats que el destí va obsequiant-los. Però si escorcollem amb més atenció les seues primeres passes, ens toparem amb una Isabel-Clara Simó periodista, caracteritzada per la ironia i per l’humor sagnant amb què dota els seus articles contestataris, on denuncia tota mena d’injustícies socials. En aquesta primera etapa comencem a traçar un perfil de l’autora singularitzat per la seua ideologia nacionalista, independentista i feminista. Enmig de tot aquest període històric d’agitacions i de transició política, el 1971 Isabel-Clara Simó se’n fa càrrec de la direcció d’una plataforma molesta i esquiva per a les elits polítiques més centralistes, la revista Canigó que, fins aleshores, dirigia el seu marit, Xavier Dalfó. Dins les seues pàgines, moltes vegades minades, censurades i sancionades, ens trobem amb autentiques joies inexplorades que han esdevingut aportacions claus d’un grup de lletraferits de renom que lluitaven per reivindicar la cultura, la llengua i la política catalanista, com ara Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Jaume Fuster o Margarida Aritzeta. Però, a més, aquesta revista simbolitza una posició inconformista envers el paper secundari i silenciat de la dona, sotmès a innumerables atropellaments. Encapçalat per la pròpia directora, Canigó ens ofereix un maremàgnum de tributs reivindicatius, escrits per dones, que deixa palesa la participació activa i el protagonisme que agafaven moltes col·laboradores insistint en deixar petja dins la nostra història i la nostra identitat.
Keywords:Transició, Dones, Isabel-Clara Simó, Revista Canigó
Universidad de Alicante
info:eu-repo/semantics/conferenceObject