Fernández Vilaplana, Diego L.
La causa més voluminosa que actualment se substància
URI: http://hdl.handle.net/10045/123313
DOI: 
ISSN: 
Abstract: 
El 8 de juliol de 1873, a Alcoi, els treballadors i les treballadores es declararen en vaga. El mateix dia, a primer hora, l’alcalde va exhortar el jutge de primera instància de la ciutat per a que investigués si s’estaven cometent abusos. Començava així, segons la premsa de l’època, el procés judicial més voluminós del segle XIX espanyol. Catorze anys després, el darrer magistrat va absoldre lliurement els últims acusats perquè no hi havia cap prova contra ells. Vora 2.000 testimonis, 717 processats, 289 empresonats, 10 advocats defensors, 17 jutges i 6 fiscals van participar de la tragèdia. Es tracta de la primera gran causa contra el moviment obrer a Espanya. S’inicia, d’aquesta manera, un enconat enfrontament entre l’Estat i els seguidors de la Idea. Una disputa farcida de judicis de gran repercussió, des de la Mano Negra fins a la condemna de Ferrer i Guàrdia i més enllà. Però per entendre l’evolució de l’anarquisme i de les seues estratègies cal seguir-lo des del seu naixement, durant el Sexenni. La dificultat radica en l’estudi de la causa, 30.000 fulls que amaguen una història de conspiracions, venjances, delacions, pors i patiments. Amb aquestes fons primàries intentaré donar-li forma a un relat que ens ha d’oferir algunes claus sobre l’organització de l’Associació Internacional de Treballadors, sobre la seua supervivència en la clandestinitat i sobre l’evolució ideològica del col·lectivisme al comunisme llibertari. El resultat hauria de ser un article acadèmic que em permetés avançar en la meua investigació doctoral.
Keywords:Moviment obrer, Vaga, Procés judicial, Alcoi, Segle XIX
info:eu-repo/semantics/conferenceObject