Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà

Abstract

L’estudi de la neologia és indestriable de l’estudi del canvi lingüístic i, doncs, de la diacronia. Ens proposem ací descriure el procés de canvi semàntic que va experimentar el verb esmar, forma patrimonial del llatí *adaestimare, paral·lela del cultisme estimar. Aquesta recerca es fonamenta en l’aprofitament dels corpus textuals i altres materials despullats manualment. Sobre aquests materials, s’ha assajat l’anàlisi de la subjectivació i de les inferències que proposa la teoria de la inferència invitada del canvi semàntic (= TIICS).

The study of neology is inextricably linked with the study of language change and, therefore, with diachrony. The aim of this paper is to describe the semantic change process undergone by the Catalan verb esmar, which is the etymological form of the Latin verb *adaestimare, parallel to the Latinism estimar. This research is corpus-based, using large corpora along with other manually processed materials. The concepts of subjectivation and inferences according to the Invited Inference Theory of Semantic Change (IITSC) have been applied to these materials.