La inferència en l’aflorament de valors evidencials en català antic

Abstract

En aquest article volem descriure els valors evidencials que desenvolupen el verb parèixer i la perífrasi verbal deure + infinitiu en català antic i explicar com s’han generat. Es tracta de dos recursos bàsics per a l’expressió de l’evidencialitat inferencial que han seguit un procés de canvi semàntic paral·lel. L’estudi d’aquest procés, que s’ha fet amb dades de corpus analitzades amb una metodologia cognitiva, revela que l’aflorament dels nous valors es pot explicar com a resultat d’un procés de gramaticalització en què, a poc a poc, hi ha una major subjectivació, tendència que s’explica, en darrer terme, pel mecanisme de la inferència invitada (Traugott & Dasher 2002). A més, l’anàlisi dels diferents valors evidencials ens ha permès constatar que cal una classificació més detallada de la tipologia tradicional d’evidencials d’inferència (Willet 1988), i és per a superar aquestes limitacions que hem aplicat la proposta de Squartini (2008). En definitiva, tot plegat ens ha possibilitat obrir una línia de recerca sobre els marcadors evidencials d’inferència i el procés de canvi lingüístic que els genera en llengües com el català en què no hi ha una categoria gramatical evidencial.

The aim of this paper is to describe the evidential values developed by the verb parèixer (‘seem’) and the modal periphrasis deure (‘must’) + infinitive in Old Catalan, and to explain how they arose. These two ways of conveying inferential evidentiality have undergone a parallel process of semantic change. The study of this process, which has been carried out basing on corpora data analyzed from a cognitive perspective, reveals that the rise of new meanings can be explained as a result of a grammaticalization process. Grammaticalization entails a progressive process of subjectification, which can be accounted for through the mechanism of invited inferencing (Traugott & Dasher 2002). Moreover, the analysis of different evidential senses allows us to confirm that a more fine-grained analysis of the traditional typology of inferential evidentiality is needed (Willet 1988). In order to overcome these limitations we have applied Squartini’s (2008) proposal. In short, this study could open a door for a new line of research about inferential evidential markers and the process of linguistic change that generated these markers in languages with no evidential grammatical category like Catalan.