Fa mil anys que som ací: construcció de genealogies femenines en les obres de Montserrat Roig i Mariolina Venezia

Abstract

Aquest article té l’objectiu d’explorar els lligams temàtics i estilístics que es poden intuir a partir de la lectura de les obres de dues escriptores contemporànies: la italiana Mariolina Venezia (Matera, 1961) i la catalana Montserrat Roig (Barcelona, 1946-1991). En efecte, Venezia comparteix amb Roig la preocupació per descriure la construcció d’identitats femenines plurals i calidoscòpiques a través de llargues nissagues que, durant el segle XX, ens acompanyen a través de la nostra història i transiten per opressió patriarcal, matrimonis infeliços, sexe, enveges, revenges, secrets i silencis, molts silencis. Tot emmarcat en el context de la lluita contra les desigualtats de classe i els abusos de poder, que s’accentuen amb l’adveniment de conflictes bèl·lics d’idèntica crueltat, barbàrie i repressió posterior sota la ideologia feixista. Així, a través d’obres com Molta roba i poc sabó… i tan neta que la volen (Roig, 1971), Ramona, adéu (Roig, 1972) i Mille anni che sto qui (Venezia, 2006; Fa mil anys que sóc aquí, 2007), i en el marc de les investigacions sobre les genealogies femenines de Luce Irigaray i Luisa Muraro, traçarem genealogies en procés de construcció i examinarem les experiències creatives de les dones en ambdues cultures, centrant-nos en les relacions entre àvies, mares i netes; el paper de l’oralitat i el folklore com a via de transmissió de savieses ancestrals que desafien el silenci i la incomunicació entre les dones i el poder simbòlic femení en relació amb la idea d’autoritas.