Fugir davant del desequilibri: la resolució (mítica) de conflictes en la narrativa de Mercè Rodoreda

Abstract

A partir de l’anàlisi del conjunt de l’obra de Mercè Rodoreda observarem l’evolució psicològica dels seus personatges davant de diverses situacions de conflicte plantejades. La tendència majoritària de plantejar situacions de fugida, bé siguen físiques —amb l’opció del suïcidi—, bé siguen simbòliques —amb la concreció mítica d’algunes actuacions—, ofereix uns trets recurrents en la resolució de les situacions crítiques que aporten una certa recurrència en els seus relats. Tot i trobar diversos precedents en les novel·les dels anys trenta i les escrites durant l’exili, serà en les últimes obres com Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... i La mort i la primavera quan destriarem una intensificació de la construcció mítica del seu imaginari.

Based on the analysis of Mercè Rodoreda’s work as a whole, we will observe the psychological evolution of his characters in the face of various conflict situations. The majority tendency to propose situations of escape, whether they are physical —with the option of suicide—, whether they are symbolic —with the mythical realization of some actions—, offers recurring features in the resolution of critical situations that provide a certain recurrence in his stories. Despite finding several precedents in the novels of the 1930s and those written during exile, it will be in recent works such as Viatges i flors, Quanta, quanta guerra... and La mort i la primavera that we will trace an intensification of the mythical construction of his imagination.