Alimentación, mujeres y grupos domésticos: Prácticas cotidianas en la conformación de los grupos iberos del área central contestana (ss. V-I a.n.e.)

Abstract

Las prácticas de alimentación y su materialidad forman parte de la cotidianidad de las poblaciones íberas, permitiendo la supervivencia del grupo, pero también definen aspectos culturales y sociales. A través del estudio de los sitios de El Puig d’Alcoi, La Serreta y El Cabeço de Mariola analizamos las prácticas culinarias y preparación de alimentos en un amplio marco cronológico entre los siglos V y I a.n.e. Se estudian los restos paleobiológicos, las formas cerámicas de función culinaria y los espacios de trasformación. Los patrones observados permiten deducir la existencia de prácticas relacionadas con unidades domésticas básicas, asociadas a familias conyugales, pero también una escala mayor que interrelacionaría grupos domésticos colaborando en tramas de prácticas domésticas.

Les pràctiques d’alimentació i la seua materialitat formen part de la quotidianitat de les poblacions iberes, permetent la supervivència del grup, però també defineixen aspectes culturals i socials. A través de l’estudi dels assentaments del Puig d’Alcoi, La Serreta i El Cabeço de Mariola analitzem les pràctiques culinàries i preparació d’aliments en un ampli marc cronològic entre els segles V i I a.n.e. S’estudien les restes paleobiològiques, les formes ceràmiques de funció culinària i els espais de transformació. Els patrons observats permeten deduir l’existència de pràctiques relacionades amb unitats domèstiques bàsiques, associades a famílies conjugals, però també una escala major que interrelacionaria grups domèstics col·laborant en trames de pràctiques domèstiques.

Alimentation practices and their materiality are part of the daily life of Iberian peoples, allowing the survival of the group, but also define cultural and social aspects. Through the study of the sites of El Puig d’Alcoi, La Serreta and El Cabeço de Mariola, we analyse culinary practices and food preparation in a broad chronological framework between the 5th and 1st centuries BC. The paleobiological data, culinary pottery and the transformation spaces are studied. The observed patterns led us to deduce the existence of practices related to basic households associated with conjugal families, but also a larger scale that would interrelate households collaborating in networks of domestic practices.