Francés-Díez, Àngels
Pompeu Fabra i els escriptors
Ítaca. Revista de Filologia. 2019, 10: 101-119. doi:10.14198/ITACA2019.10.05
URI: https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.05
DOI: 10.14198/ITACA2019.10.05
ISSN: 2172-5500
Abstract: 
L’objectiu d’aquest article, fruit de la meua intervenció a una taula redona de balanç sobre la vigència de l’obra de Pompeu Fabra (en el context de la Jornada Internacional «100 anys de l’obra de Pompeu Fabra», que va tenir lloc a la Universitat d’Alacant el 27 de març de 2019), és dibuixar algunes pinzellades sobre la recepció de la reforma fabriana entre els escriptors de l’època. Així doncs, dedicaré un primer apartat a relatar les reaccions dels escriptors vuitcentistes a les noves convencions, parant atenció en la visió del mateix Fabra sobre l’assumpte i les resistències d’alguns autors consagrats a sotmetre’s als canvis; en segon lloc, dedicaré unes pàgines a examinar la situació al País Valencià i, per últim, en faré un balanç breu, que col·labore en la visió col·lectiva de l’home i l’obra que ofereix aquest volum de la revista Ítaca. Al final de l’article podreu trobar un annex amb alguns textos literaris d’homenatge al mestre Fabra, precedits d’un comentari general; concretament, el retrat que hi va dedicar Josep Pla en el seu recull Homenots (1969), i tres poemes de tres referents de la nostra literatura contemporània: «El meu poble i jo», de Salvador Espriu (1968), «Jaculatòries del centenari», de Pere Quart (1968), i «Entreacte», de Joan Brossa (1961).
This paper, as a result of my intervention at a round table in the International Conference 100 years of the work of Pompeu Fabra, that was held at the University of Alicante on March 27, 2019, aims to briefly examine the way Fabra’s linguistic reform was received by the writers of the time. Thus, I will firstly refer to the reactions of the nineteenth-century and younger Catalan writers to the new linguistic norm, paying an special attention to Fabra’s vision and the resistance of some renowned authors to accept the reform; secondly, I will examine the situation in the Valencian Country and, finally, I will give a brief summary, to collaborate in the collective vision of Fabra (the man and the work) offered by this volume of Ítaca. At the end of the article an appendix with some literary texts of tribute to Fabra can be found, preceded by a general comment; specifically, the portrait that Josep Pla dedicated to him in his collection Homenots (Great men, 1969), and the poems of other three acclaimed contemporary writers: «El meu poble i jo» (My people and I) by Salvador Espriu (1968), «Jaculatòries del centenari» (Prayers for the centenary), by Pere Quart (1968), and «Entreacte» (Intermission), by Joan Brossa (1961).
Keywords:Normativa fabriana, Recepció, Escriptors vuitcentistes, Normes de Castelló, Fabra’s Linguistic Reform, Nineteenth-century Catalan Writers, Linguistic Norm, Valencian Country
Universitat d'Alacant. Departament de Filologia Catalana
info:eu-repo/semantics/article