Les denominacions de la tarda en català antic i modern

Abstract

En aquest estudi s’ofereix una panoràmica de la distribució territorial i de l’evolució semàntica de les denominacions del concepte tarda en català antic (segles XII-XVI) i modern (segles XVII-1832), a fi d’explicar la distribució semàntica i territorial actual. L’estudi es fonamenta en dades dels corpus lingüístics del català antic i modern (CIGCA i CIGCMod), interpretades a segons els principis de la Semàntica Cognitiva. De l’anàlisi dels resultats, hem pogut concloure que el cat. antic no tenia un sol terme de gran vitalitat per a designar el concepte tarda i que el canvi tindrà lloc als s. XVI-XVII, amb l’aparició de vesprada i tarda, possiblement afavorits per la difusió d’una nova manera de computar el temps.

In this study we offer an overview of the territorial distribution and the semantic evolution of the names given to the concept of tarda (afternoon, evening) in Old Catalan (12th-16th centuries) and Modern Catalan (17th century-1832) for the purposes of explaining the current semantic and territorial distribution. This study is based on the data of linguistic corpora of Old and Modern Catalan (CIGCA and GIGCMod), interpreted in accordance with Cognitive Semantics. Based on the analysis of the results, we have reached the conclusion that in Old Catalan there was not just one term of great vitality to designate the concept of tarda and the change took place in the 16th-17th centuries with the appearance of vesprada and tarda, possibly favored by the spreading of a new way to count time.