Les denominacions de la tarda en català antic i modern

Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10045/91908
Información del item - Informació de l'item - Item information
Title: Les denominacions de la tarda en català antic i modern
Authors: Antolí Martínez, Jordi M.
Research Group/s: Traducció de Clàssics Valencians a Llengües Europees. Estudis Literaris, Lingüístics i Traductològics Comparats
Center, Department or Service: Universidad de Alicante. Departamento de Filología Catalana
Keywords: Català Antic i Modern | Parts del dia | Semàntica Diacrònica | Teoria del Prototip | Old and Modern Catalan | Parts of the day | Diachronic Semantics | Prototype Theory
Knowledge Area: Filología Catalana
Issue Date: 2018
Publisher: University of California, Santa Barbara. Department of Spanish and Portuguese | Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana
Citation: eHumanista/IVITRA. 2018, 14: 447-468
Abstract: En aquest estudi s’ofereix una panoràmica de la distribució territorial i de l’evolució semàntica de les denominacions del concepte tarda en català antic (segles XII-XVI) i modern (segles XVII-1832), a fi d’explicar la distribució semàntica i territorial actual. L’estudi es fonamenta en dades dels corpus lingüístics del català antic i modern (CIGCA i CIGCMod), interpretades a segons els principis de la Semàntica Cognitiva. De l’anàlisi dels resultats, hem pogut concloure que el cat. antic no tenia un sol terme de gran vitalitat per a designar el concepte tarda i que el canvi tindrà lloc als s. XVI-XVII, amb l’aparició de vesprada i tarda, possiblement afavorits per la difusió d’una nova manera de computar el temps. | In this study we offer an overview of the territorial distribution and the semantic evolution of the names given to the concept of tarda (afternoon, evening) in Old Catalan (12th-16th centuries) and Modern Catalan (17th century-1832) for the purposes of explaining the current semantic and territorial distribution. This study is based on the data of linguistic corpora of Old and Modern Catalan (CIGCA and GIGCMod), interpreted in accordance with Cognitive Semantics. Based on the analysis of the results, we have reached the conclusion that in Old Catalan there was not just one term of great vitality to designate the concept of tarda and the change took place in the 16th-17th centuries with the appearance of vesprada and tarda, possibly favored by the spreading of a new way to count time.
Sponsor: Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (GVA, ref. ISIC/012/042), i en el marc dels projectes de recerca “Continuación de la Gramática del Catalán Moderno (1601-1834)” (MINECO-FEDER, ref. FFI2015-69694-P), PT 2012-S04-MARTINES, IEC1-15X, PR2015-S04-MARTINES, VIGROB-125, i del Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]).
URI: http://hdl.handle.net/10045/91908
ISSN: 1540-5877
Language: cat
Type: info:eu-repo/semantics/article
Rights: © eHumanista/IVITRA
Peer Review: si
Publisher version: https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volume/14
Appears in Collections:INV - TRACLAVAL - Articles de Revistes

Files in This Item:
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Thumbnail2018_Antoli_eHumanista-IVITRA.pdf489,84 kBAdobe PDFOpen Preview


Items in RUA are protected by copyright, with all rights reserved, unless otherwise indicated.