Del jo al nosaltres: l’assumpció del dolor compartit en la poètica de Vicent Andrés Estellés

Please use this identifier to cite or link to this item: http://hdl.handle.net/10045/86349
Información del item - Informació de l'item - Item information
Title: Del jo al nosaltres: l’assumpció del dolor compartit en la poètica de Vicent Andrés Estellés
Authors: Mira-Navarro, Irene
Center, Department or Service: Universidad de Alicante. Departamento de Filología Catalana
Keywords: Emocions | Dolor compartit | Poètica | Vicent Andrés Estellés
Knowledge Area: Filología Catalana
Issue Date: 2019
Publisher: University of Cambridge
Citation: Journal of Catalan Studies. 2019, 1: 72-86
Abstract: Comunicar amb eficàcia el dolor és una tasca àrdua perquè sovint es creu que la invisibilitat d’aquesta emoció n’enterboleix l’expressió lingüística. David Le Breton afirmà que “el dolor es un fracaso del lenguaje” (1999, 43) a causa de la complexitat de l’experiència i de la insuficiència de recursos lingüístics per a expresar-la. Malgrat aquesta idea d’altres veus, com la de Veena Das, contradiuen l’antropòleg francés i exposen que “sin embargo, si el dolor destruye la capacidad de comunicarse, ¿cómo puede alguna vez trasladarse a la esfera de la articulación en público? Mi hipótesis es que la expresión del dolor es una invitación a compartirlo” (2008, 431). L’antropòloga de l’Índia defensa la capacitat del dolor de crear una comunitat moral —com ho va contemplar Émile Durkheim— on el patiment infligit sobre les persones no resta en l’esfera individual sinó que és un canal per a accedir a l’univers i la memòria col·lectius. Des d’aquest punt de vista, la literatura és la més pura invitació a sobrepassar els límits del llenguatge, i dels subjectes, i fer partícips els altres de l’experiència del dolor. Metàfores, mentonímies i tot un feix de recursos participen de la socialització de les emocions i donen forma a l’emocionalitat del text. El present article proposa unes línies d’anàlisi de la gènesi i del desenvolupament primerenc del cant social en la poesia de Vicent Andrés Estellés en relació al dolor com element d’activació de la consciència col·lectiva de la veu poètica. Encara que en diverses ocasions s’han fet valuoses aportacions sobre la foscúria que traspuen els versos del poeta pel que fa a l’omnipresència de la mort i la dolguda vivència del món, ens cal, o així ho entenem, disseccionar els mecanismes que fan operar el dolor com a força motriu del canvi estètic en la poesia estellesiana. Així doncs, les obres estudiades són algunes de les fites literàries que Vicent Andrés Estellés va escriure entre 1953 i les primeries dels seixanta. El que Ferran Carbó (2015, 9) anomena “cicle de les tenebres” i l’inici del que podríem definir com el “cicle de les meravelles”, interconnectats per la presència del patiment com una de les principals línies temàtiques.
URI: http://hdl.handle.net/10045/86349
ISSN: 1139-0271
Language: cat
Type: info:eu-repo/semantics/article
Rights: Creative Commons Attribution 4.0 International License
Peer Review: si
Publisher version: http://jocs.anglo-catalan.org/ojsnew/index.php/jocs/article/view/34
Appears in Collections:Personal Investigador sin Adscripción a Grupo

Files in This Item:
Files in This Item:
File Description SizeFormat 
Thumbnail2019_Mira-Navarro_JCatStud.pdf155,59 kBAdobe PDFOpen Preview


This item is licensed under a Creative Commons License Creative Commons