L’aprenentatge del català com a L2 mitjançant les TIC en un entorn castellanitzat

Abstract

Els estudiants de les diverses especialitats d’Educació de la Universitat d’Alacant han de cursar una assignatura de llengua d’ús en el primer any de grau per a assolir un B2. A pesar que els estudis de català són obligatoris en els territoris tradicionalment valencianoparlants al llarg de tot el sistema educatiu, fins a Batxillerat, el context sociolingüístic (en què hi ha un prestigi i un predomini social de l’espanyol sobre el català), els fluxos migratoris i la pèrdua de la transmissió generacional de la llengua compliquen l’objectiu d’aconseguir la competència lingüística exigida; a aquesta situació, cal afegir-hi que una part important de l’alumnat prové de zones castellanoparlants en què no hi ha obligatorietat de la matèria en tots els cicles. Per aquest motiu, els professors d’aquesta assignatura ens plantegem si l’acostament metodològic com a L1 és l’únic apropiat o si és més convenient combinar-lo amb el tractament de la llengua com una L2 i, així, posar en pràctica activitats adients als diferents nivells lingüístics que conviuen a les aules amb l’objectiu d’aconseguir una major motivació de l’alumnat. En aquest sentit, a partir de les mancances observades (en la fonètica, la morfosintaxi, el lèxic, etc.), proposem una anàlisi sobre com l’ús de les TIC pot ajudar els alumnes a millorar en l’adquisició del requisit lingüístic, especialment pel que fa a aquells que potser perceben el català com a L2.