El tractament de la realitat en els contes de l'exili (Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda)

Abstract

Les narracions de l’exili de Benguerel i de Rodoreda vénen condicionades per les circumstàncies històriques posteriors a la guerra. La literatura esdevé una font d’expressió del conflicte bèl·lic i les seues conseqüències més immediates en la concreció d’uns espais narratius que oprimeixen els personatges descrits. Dins d’unes narracions de caire psicologista, els personatges de Benguerel i de Rodoreda en aquests primers textos de l’exili reflecteixen les contradiccions i la complexitat de l’ésser humà en un món que els angoixa i els dificulta l'evolució personal. Aquestes característiques apareixen ja en algunes narracions breus dels autors durant la guerra, però és en els anys posteriors quan l’experiència de l’exili marca més decididament la trajectòria estilística dels dos autors. Les transformacions sofertes per l’espai narratiu i pels personatges d'aquestes narracions s'erigeixen com a reflex de la consciència d’aïllament i de solitud de l’autor.