Cossos i emocions solitàries en l’art plàstic contemporani occidental

Abstract

Partint de la sociologia comprensiva weberiana, dels mètodes hermenèutic i d'anàlisi iconològica aplicada a nou obres plàstiques contemporànies (pintura, escultura i fotografia) significatives i representatives de l'art contemporani, aquest article té dos objectius concrets: analitzar la construcció de la soledat dels cossos i de les emocions humanes en l'art plàstic contemporani i constatar com ha evolucionat aquesta temàtica en les pràctiques artístiques des de la modernitat simple fins a la reflexiva, en el context de la societat de la individualització i de la separativitat. Com s'evidenciarà, els cossos i les emocions són maltractats, en tant que les obres analitzades mostren hòmens i dones solitàries, condemnats a viure o estranys en el seu temps, sense oblidar que han sigut descorporeïtzats i desentimentalitzats.

Partiendo de la sociología comprensiva weberiana, de los métodos hermenéutico y de análisis iconológico aplicado a nueve obras plásticas (pintura, escultura y fotografía) significativas y representativas del arte contemporáneo, este artículo persigue dos objetivos concretos: analizar la construcción de la soledad de los cuerpos y de las emociones humanas en el arte plástico y constatar cómo ha evolucionado esta temática en las prácticas artísticas desde la modernidad simple hasta la reflexiva, en el contexto de la sociedad de la individualización y de la separatividad. Como se evidenciará, los cuerpos y las emociones son maltratados, por cuanto las obras analizadas muestran a hombres y mujeres solitarias, condenados a vivir o extrañados de su tiempo, sin olvidar que han sido descorporeizados y desentimentalizados.

Starting from the broad sweep of Weberian Sociology, hermeneutical and iconological analysis methods were applied to 9 contemporary plastic works (painting, sculpture and photography) that are significant and representative of Contemporary Art. This paper pursues two goals, namely to: (1) analyse the construction of the solitude of the bodies and human emotions depicted in contemporary plastic art; (2) show how this theme has evolved in artistic practices from simple to reflective modernity in the context of a society enshrining individualisation and separateness. As will become evident, the bodies and emotions are mistreated given that the analysed works depict lonely men and women leading depressing, empty lives. The mistreatment lies in the fact that these figures have been disembodied and de-sentimentalised for artistic effect.