Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra

Abstract

En aquest treball, per mitjà de l’anàlisi de Gramàtica catalana (1956), es fa una contribució a l’estudi de l’obra de Pompeu Fabra, a l’estudi de la història de la lingüística catalana i a l’estudi de la història de la fraseologia. La descripció de les unitats fraseològiques que ofereix la Gramàtica s’emmarca, d’una banda, en l’àmbit de la composició i, de l’altra, es presenta conceptualment i terminològicament seguint la tradició gramatical. Cal destacar que l’obra conté un material fraseològic ric, amb mostres de gairebé totes les estructures formals que poden presentar les locucions en català, i que Fabra, amb les explicacions relatives al que anomena «conjunts sintetitzats», mostra haver copsat el pinyol conceptual de les unitats pluriverbals lexicalitzades.

In this paper, through the analysis of Gramàtica catalana (1956), I make a contribution to the study of the work of Pompeu Fabra, to the study of the history of Catalan Linguistics, and to the study of the history of Phraseology. On the one hand, Fabra’s grammar describes idioms in the frame of lexical compounding and, on the other, he follows in his descriptions the grammatical tradition. It should be noted that the work contains a rich phraseological material, with samples of almost all the formal structures that can be found in Catalan idioms, which Fabra, with his explanations on what he calls «synthesized sets», shows to have captured the conceptual essence of lexicalized multiword units.