Pompeu Fabra: sistematicitat i pervivència

Abstract

Aquest estudi prova de donar una visió personal estructurada sobre Pompeu Fabra, un personatge universal que va fer que la llengua catalana fora una llengua de cultura apta per a tots els usos, una llengua moderna i codificada que permetia vertebrar la identitat nacional. S’hi parteix d’una idea doble: d’una banda, de la suposició que si Fabra va poder fer l’obra que va fer en un període de temps relativament breu, és perquè posseïa unes qualitats naturals singulars que li ho van permetre; i, d’una altra, defensem que l’obra que Fabra va construir durant el primer terç del segle passat es va fonamentar en uns principis que encara avui són plenament actuals i, a més a més, s’han utilitzat com a base per a la recent actualització de la normativa.

This study tries to give a structured personal vision on Pompeu Fabra, a universal character who made it possible that Catalan language became a language of culture suitable for all usages, a modern and codified language that allowed national identity to be structured. A twofold idea is assumed: on the one hand, the assumption that if Fabra was able to do the work he did in a relatively short period of time, it is because he possessed unique natural abilities that allowed him to do so; and, on the other hand, we defend the idea that the work that Fabra performed during the first third of the last century was based on principles that are still valid today and that have also been used as a basis for the recent update of language regulations.