http://hdl.handle.net/10045/2134 Mon, 20 May 2013 07:08:31 GMT 2013-05-20T07:08:31Z http://hdl.handle.net/10045/27079 Título: Rerefons lingüístic i mèdic d'un text sobre l'epidèmia de 1678 a Oriola (1: Rerefons lingüístic) Autor/es: Montoya Abat, Brauli; Cremades Rodríguez, Francisco José Resumen: Es tracta de l’estudi lingüístic d’un text de temàtica sanitària al voltant d’una epidèmia que va patir la ciutat d’Oriola l’any 1678. El document s’inscriu en el context del retrocés del català a l’extrem meridional valencià durant l’edat moderna. Aquesta situació sociolingüística queda ben palesa a través de l’antroponímia del text, que ens fa intuir una major catalanitat de la classe alta en comparació als sectors populars, els quals presenten una proporció més alta de cognoms castellans. L’anàlisi dels trets lingüístics del document ens fa sospitar un rerefons social molt castellanitzat: tant per les anotacions marginals en castellà, llengua que no serà oficial al Regne de València fins 1707, com per les freqüents rectificacions de formes castellanes per les catalanes corresponents. En suma, aquest text palesa un moment avançat del procés de substitució lingüística del català pel castellà a l’Oriola del darrer terç del segle XVII.; This paper is a linguistic study of a medical text concerning an epidemic that broke out in the city of Oriola in 1678. The document provides evidence of the decline of Catalan in the far south of Valencia in modern times. This sociolinguistic situation is clearly manifest from the proper names in the text, which suggest greater Catalan representation among the upper classes as compared to the lower classes, who have a larger number of Castilian surnames. Analysis of the linguistic features of the document point to a highly Castilianized social background, observable both in the annotations in the margin in Castilian, which did not become the official language of the Kingdom of Valencia until 1707, and in the frequent replacement of Castilian forms by Catalan ones. In summary, the text marks an advanced stage in the process of substitution of Catalan by Castilian in Oriola in the last third of the 17th century. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10045/27079 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10045/26856 Título: Ressenya de La recerca folklòrica: persones institucions, de Josep Temporal i Laura Villalba (curadors) (Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert – Grup d’Estudis Etnopoètics - Arxiu de Tradicions de l’Alguer, Alacant, 2012, 280 pàgines) Autor/es: Brotons Rico, Vicent Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10045/26856 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10045/26426 Título: Els primers 80 anys de repressió lingüística institucionalitzada al Regne de València (1707-1787) Autor/es: Montoya Abat, Brauli Resumen: El treball és una anàlisi de les mesures d’imposició del castellà en substitució de l’ús institucional del català que s’apliquen després de la Guerra de Successió al Regne de València. Comencen per l’administració política (1707) i acaben pel sistema educatiu (1787); en ambdós àmbits hi ha reacció a la imposició perquè és la primera volta que el català dels valencians es veu amenaçat seriosament com a llengua d'ús públic. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10045/26426 2012-01-01T00:00:00Z http://hdl.handle.net/10045/26425 Título: La transmissió lingüística intergeneracional del català al País Valencià: una perspectiva territorial Autor/es: Fabà, Albert; Montoya Abat, Brauli Resumen: Aquest article fa una elaboració de les dades de l'Enquesta sobre la situació social del valencià. 2004 referides a la transmissió intergeneracional del català. Primer aquestes dades se situen en el context de tot el domini lingüístic (els Països Catalans) i després són analitzades, des d'una perspectiva territorial, al País Valencià. La recerca ens fa adonar-nos que, sociolingüísticament, hi podem distingir dues comunitats de parla diferents d'acord amb la vitalitat que mostra el català en cadascuna. En la zona formada per les regions d'Alcoi/Gandia i València (sense la ciutat de València) i la part nord de la regió de Castelló el català obté guanys en el pas de pares a fills. L'altra comunitat de parla és la composta per l'Àrea Metropolitana de València, la regió d'Alacant i el sud de la regió de Castelló, on el català perd parlants en la transmissió intergeneracional. En aquesta última zona, i no per casualitat, hi ha les quatre ciutats valencianes més poblades (València, Alacant, Elx i Castelló), que acumulen un 30% de la població del País Valencià i exhibeixen les pèrdues més grans, especialment la ciutat d'Alacant. Sun, 01 Jan 2012 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10045/26425 2012-01-01T00:00:00Z