DSpace Comunidad:
http://hdl.handle.net/10045/2405
2024-03-19T05:28:07ZPecat de sainetera: autores, obres i temes en el context valencià
http://hdl.handle.net/10045/141255
Título: Pecat de sainetera: autores, obres i temes en el context valencià
Autor/es: Herrero-Herrero, María-Ángeles; Picó i Carbonell, Lliris
Resumen: El projecte «Teatre Popular Valencià dels segles XIX i XX (1817-1950)» permeté inventariar al voltant de 680 autors i ens brindà l’oportunitat de tindre un coneixement més encertat i precís del gènere. D’entre tota la nòmina d’escriptors, però, traspuen els noms d’algunes saineteres que, a pesar dels intents per ser visibilitzades, continuen sent pràcticament unes desconegudes dins del context literari valencià. Si bé tenim una idea fragmentària de les dramaturgues valencianes del segle XIX i principis del XX, tant de les seues biografies com de les seues obres a través de notícies de procedència diversa (catàlegs, programes de mà, etc.), amb la nostra aportació pretenem reivindicar-les i fer veure que l’escriptura de sainets, i d’altres peces teatrals breus, no era d’exclusivitat masculina. Presentarem, doncs, la producció dramàtica d’autores com Ángeles Gascó, Maria Ibars, Vicenta Matalí, Maria Recasens, Empar Royo de León, Maria Lluïsa Camilleri, Conxeta Ruiz, Elvira Urios o Josefina Lázaro i, de manera més detallada, la de Pilar Monzó de Roca, una supervivent literària en el context de la II República.; The research project «Valencian Popular Theatre in the 19th and 20th centuries (1817-1950)» has led to an inventory of around 680 authors, making it possible to have a more accurate and evidence-based knowledge of the genre. Among all the writers, however, mention must be made of a number of sainete (one-act comedy) women writers who, in spite of the attempts at visibilization, still remain practically unknown within the Valencian literary context. Although the evidence on Valencian women playwrights of the 19th century and early 20th century is still a fragmentary one, both regarding biography and works, obtained from diverse sources (catalogues, playbills, etc.), our contribution is aimed at vindicating these women and emphasize that the writing of sainetes and other brief theatrical works was not an exclusively male domain. Thus, we shall present the theatrical production by women authors like Ángeles Gascó, Maria Ibars, Vicenta Matalí, Maria Recasens, Empar Royo de León, Maria Lluïsa Camilleri, Conxeta Ruiz, Elvira Urios or Josefina Lázaro, and in a more detailed manner, that by Pilar Monzó de Roca, a literary survivor in the context of the Spanish 2nd Republic.2022-01-01T00:00:00ZSímil i experiència mística. El model de les confessions espirituals de Gertrudis de la Santísima Trinidad
http://hdl.handle.net/10045/140513
Título: Símil i experiència mística. El model de les confessions espirituals de Gertrudis de la Santísima Trinidad
Autor/es: Herrero-Herrero, María-Ángeles
Resumen: Gertrudis María de la Santísima Trinidad (Elx, 1660-Cocentaina, 1736), abadessa del convent de Nostra Senyora del Miracle de Cocentaina, va ser una profusa escriptora sota el mandat del seu pare espiritual. Com a mística, l’ús del símil en les seues confessions espirituals ens servirà per a entendre la seua espiritualitat i religiositat íntima i devocional dins del claustre entre el segle XVII i el segle XVIII. Aquest recurs permet a la religiosa comunicar-se mitjançant un estil místic i simbòlic, que alhora ajuda a entendre la religiositat intima femenina entre els segles XVII i d’entendre una manera de religiositat íntima femenina entre els segles XVII i XVIII al Regne de València.; Gertrudis de la Santísima Trinidad (Elx, 1660-Cocentaina, 1736), abbess of the convent of Nostra Senyora del Miracle (Cocentaina, Valencian Kingdom), was a prolific women writer under the obedience of the spiritual confessor. As a mystic, the use of the simile in her spiritual confessions Will serve us as an example to deepen her spirituality and intimate and devotional religiosity within the cloister between the 17th century and the 18th century. This resource allows the nun to communicate through a mystical and symbolic style, which at the same time helps to understand the intimate female religiosity between the seventeenth centuries and to understand a way of intimate feminine religiosity between the seventeenth and eighteenth centuries in the Kingdom of Valencia.2024-01-31T00:00:00ZTraduir a l’edat mitjana: el repte d’editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català
http://hdl.handle.net/10045/139223
Título: Traduir a l’edat mitjana: el repte d’editar la Legenda aurea de Jacobus de Voragine en català
Autor/es: Garcia Sempere, Marinela
Resumen: The Catalan translation of the Legenda Aurea by Jacobus de Voragine has been considered by Meyer and by Coromines as a version very close to its Latin model. However, a review of the preserved manuscripts allows us to note remarkable differences from the Latin model as well as among the Catalan manuscripts. In this work we take as a basis the manuscript E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) to analyse structural, editorial and textual changes in the Catalan compilation: structural changes, such as those related to the arrangement of chapters; editorial changes, such as the deletion of extensive fragments in some chapters or the replacement of the version of a chapter with another one other than that by Voragine; and textual changes, such as the variants that characterize the two branches into which the translation evolves. These changes allow us to characterize the formation and the evolution of this compilation. We take as a point of reference manuscript E, representative of one of the two branches of the translation, in contrast with P (ms. Espagnol 44, Paris, Bibliothèque nationale de France), representative of the other. In E there are important internal differences in the wording of each chapter and differences with respect to the other preserved manuscripts. In some chapters, the wording of E is very different from that of P, with a less literal version of the Latin text, a wording that will serve as a model for the later print tradition. Editing this compilation based on manuscript E involves taking into account the rest of the preserved manuscript evidence, as well as the Latin text, in addition to considering the chapters added in this manuscript.; La traducció catalana de la Legenda aurea de Jacobus de Voragine ha estat considerada per Meyer i per Coromines com una versió molt pròxima al model llatí. Tanmateix, una revisió dels manuscrits conservats permet constatar diferències remarcables amb el model llatí com també dels manuscrits catalans entre ells. En aquest treball prenem com a base el manuscrit E (ms. N-III-5, Madrid, Real Biblioteca del Monasterio de San Lorenzo de El Escorial) per analitzar canvis estructurals, redaccionals i textuals en la compilació catalana: estructurals com ara els relacionats amb l’ordenació i el nombre dels capítols; de redacció i contingut, les supressions de fragments extensos en alguns capítols o les substitucions de la versió d’un capítol per una altra de diferent de la de Voragine; i canvis textuals, les variants que caracteritzen les dues branques en què evoluciona la traducció. Aquests canvis ens permeten precisar el procés de formació i l’evolució d’aquesta compilació. Prenem com a punt de referència el manuscrit E, representant d’una de les dues branques de la traducció, enfront de P (ms. Espagnol 44, París, Bibliothèque nationale de France), representant de l’altra. En E s’adverteixen diferències importants internes en la redacció de cada capítol i diferències respecte dels altres manuscrits conservats. En alguns capítols, la redacció de E és molt diferent de la de P, amb una versió menys literal del text llatí, redacció que farà sovint de model de la tradició impresa posterior. Editar aquesta compilació tenint com a base el manuscrit E implica tenir en compte la resta de testimonis manuscrits conservats, com també el text llatí, a més de considerar els capítols afegits en aquest manuscrit.2023-01-01T00:00:00ZNoves aportacions als estudis d’hagiografia medieval i moderna
http://hdl.handle.net/10045/139222
Título: Noves aportacions als estudis d’hagiografia medieval i moderna
Autor/es: Herrero-Herrero, María-Ángeles; Llorca-Tonda, María Ángeles
Resumen: A presentation and introduction to the monograph “New Contributions to Medieval and Early Modern Hagiographical Studies”.; Presentació i introducció al monogràfic “Noves aportacions als estudis d’hagiografia medieval i moderna”.2023-01-01T00:00:00Z